Es diu que el món es va fer amb set dies. Però el curiós és que al setè, Déu (qui no es cansa) descansà. Però la Creació es diu que va ser en set dies, no en sis, el que dona a entendre que el descans forma part també de la pròpia Creació. I és que no és un descans passiu sinó actiu. És una contemplació del creat, una revisió, un anàlisi i reflexió, un digerir, un donar-se temps per sentir-se satisfet i gaudir d’allò fet: “Déu va veure que allò que havia fet era Bo”.

Agafar força, reinventar-se, renéixer… part essencial per no crear un estat continu d’acció, una acceleració i un vòmit de producció ininterrompuda. Per tenir consciència de la nostra pròpia creació.

A la catorzena edició, el doble set, és quan ens donam aquest temps. Per seure, en aquesta cadira que va ser el resultat del darrer espectacle del 2024, com si fos un missatge que ens arribava. Una cadira per observar, per escoltar, per seure amb altres i compartir records i noves idees. Però és una edició que també existeix, que també comptam, com part del procés creatiu i vital. No deim que tornarem el 2026 perquè no partim. Hi som, amb una presència més discreta i reflexiva. Sense desaparèixer.

En l’art, que és expressió de la pròpia vida, sabem de la necessitat del silenci per valorar la música i la paraula. O de la quietud per poder crear un moviment ple i amb sentit. Els silencis, les pauses, les respiracions… formen part de la partitura, de l’acció dramàtica i, per suposat, de la pròpia Vida. Així mateix, el descans és bàsic per poder crear. El nostre concepte per aquest 2025 és el Descans. Un reconeixement a aquesta aturada imprescindible per recordar qui som, formular què volem i reunir la força per dur-ho a terme. Som conscients que una aturada així és una decisió difícil i arriscada, per com creim que la vida va ser valents, no podem fer altra cosa que fer el que sentim necessari. I fer-ho en el millor moment, en el que la Pedra està més Viva que mai.

En aquest moment, quan serà fàcil seguir la inèrcia, és quan creim més vital aturar. Ara que estimem bé, abans de començar a decaure, a desgastar-se. No volem que el públic senti que energia i l’entusiasme ja no és el que era. Volem donar sempre el màxim i per això, fa falta aturar per carregar la bateria, abans que aquesta comenci a fallar.

Els savis han sabut entendre com funciona la vida. I la saviesa es troba qui escolta i observa, ja sigui en els llibres, en els altres, dins un mateix o en la natura i el llibre de la Vida. Els nostres savis del camp entenien que s’havia de deixar reposar la terra, donar un temps de guaret. Cultura de lo cultiu i per això, savis en producció, sabien que s’ha de d’estar ple de minerals… Cultura i cultiu també deuen venir de Culte. Donem culta a la saviesa, que ens indica com hem de viure. Volem que sigui aquesta “edició” un homenatge al Diumenge, al mes de vacances i sobretot a les persones majors, que han arribat a la seva època vital de descans (una etapa que tan bellament definim com la Jubilació) després de tota una vida de feina. Aquesta època és igual o més productiva que la resta.



Ens servexi aquest descans per posar la nostra cadira al seu escenari i escoltar el que les persones més savis i amb més experiències viscudes ens puguin aportar-nos. Vejam aquesta edició com una mirada nova i fresca, una energia renovada i més intensa per continuar amb una quinzena edició.

Mentrestant, ens seguirem trobant, amb una cadira sempre a punt per compartir…